1. Història i orígens de la galeta

Una «  Madeleine  » es una galeta en forma de petxina, tradicional de “Lorraine” (França) y originària de la ciutat de Commercy. Va ser portada a Espanya pels pelegrins francesos en el seu camí a Santiago de Compostela, i des de llavors podem trobar-la a tota la geografia del país.

Es diu que l’any 1755, el duc Stanislas Lezscynski, rei de Polònia, rebia al seu reialme de Commercy personalitats de l’alta aristocràcia francesa en un sopar de gala. Mentre la noblesa disfrutava al menjador, a la cuina, el « cheff   » abandonava els fogons després d’una acalorada discussió amb el majordom i sense haver començat a preparar el postre.
L’agraït rei va decidir batejar el postre improvisat sota el nom de la jove Madeleine Paulmier, i en endavant enviava caixes d’aquestes galetes a la seva filla Marie, reina de França i esposa del rei Louis XV, qui va difondre-les a la cort, popularitzant així el nom de la galeta i al mateix temps davant la ciutat de Commercy.

Després de la Segona Guerra Mundial, els viatgers que passaven en tren per Commercy, corrien cap a les finestres pdr a veure les venedores de “Madeleines”, obrint-se pas entre la multitud de les andanes, cantant als quatre vents les bondats de la mercaderia que duien en les seves grans cistelles de vímet. Des de llavors, la popularitat del postre no ha deixat de créixer, i fins avuis, roman en la memòria dels francesos com a sinònim de bona companyia, xerrada amena, sabor de casa i beguda de casa.

histori-img

2. La Madeleine de Marcel Proust

A principis del segle XX, l’escriptor francès Marcel Proust, implica la «  Madeleine  » en una escena (d’interior) famosa per la seva obra «   A la recerca del temps perdut  » (1913-1927).
De les set novel.les que formen « A la recerca del temps perdut  », « Pel camí de Swann  » (1913) és la que inicia la saga. En el fragment seleccionat, un dels mes coneguts de l’obra, el sabor d’una Madeleine empapada en té desperta en el narrador el record de la seva infantesa. El pastís, submergit en una tassa de té, sobtadament es converteix no solament en un disparador de memòria, sinó que el fa retornar uns segons a la seva infantesa:

« Vaig endur-me als llavis una cullerada de té, en què havia deixat estovar un trosset de magdalena… En l’instant mateix en què vaig empassar el té i les engrunes de la pasta arribaven al meu paladar, vaig estremir-me, adonant-me que passava quelcom extraordinari. M’havia envaït un plaer deliciós, aïllat, sense saber per què, que em feia esdevenir indiferent a viscisituds de la vida, als seus desastres inofensius, a la seva brevetat ilusòria, de la mateixa manera que opera l’amor, omplint-me d’una essència preciosa; »
(Extracte del llibre “Pel camí de Swann”, Marcel Prous, 1913)

Des d’aquell moment, la «  Madeleine  » de Proust, s’ha convertit en el símbol proustià del poder evocador dels sentits. Ara la Madeleine de Proust és una llegenda per dret propi.

3. Ritual de Proust.

1° Porta als llavis una cullerada de té, cafè o xocolata calenta, en la qual havia deixat estovar un tros de magdalena clàssica o combinada.
2° Tanca els ulls i gaudeix el moment…